Història

El Mas de Bernis (L’Aldea), situat en el marge esquerre del va riure Ebre, ha tingut un paper molt important en la configuració de l’actual delta agrícola.

L’any 1840 es crea la «Sociedad Prados de la Aldea», que va traçar la primera sèquia sanitària per a convertir prats i pantans en terres de cultiu. José Bernis Major va ser una figura decisiva en aquest primer pas de la configuració del nou paisatge agrícola. D’aquí el nom original del Mas: «Colònia Agrícola San José».

A inicis del segle XX, el traçat de canals va suposar una transformació profunda del Delta de l’Ebre amb la implantació del cultiu de l’arròs. D’aquest cultiu es conserven encara en el Mas els utensilis que s’utilitzaven, com és l’assecadora de grans d’arròs amb tota la seva maquinària completa, la primera que es va utilitzar en el Delta de l’Ebre.
Durant la Guerra Civil Espanyola, el Mas de Bernis va ser caserna general del 53è Batalló, conegut com a «Comuna de París», integrat per francesos i belgues, que formava part de la 14a Brigada Internacional, integrada en la 45a Divisió del 5è Cos de l’Exèrcit de la República Espanyola, sota el comandament de Líster..

La història i la conservació dels seus espais fa de Mas de Bernis un lloc destacat en la configuració moderna del Delta de l’Ebre.